Xarxes
M'aixeco al matí, veig què faig
Encenc el telèfon i tot torna a començar
M'apunten satèl·lits i senyals
Paràboles esquivant tot el fem espacial
M'estimo més fer-me el mort
que estar amb la gent normal
I tinc un frit de cervell
que no em deixa pensar
Xarxes, tots enredats
S'està convertint en normal
anar per la vida amb el cap cot i mirant
collonades pel matí, collonades per la nit
estímuls que et deixen tot sedat
I no tinc problema en dir
que estic ben enganxat
I tinc un frit de cervell
que no em deixa pensar
Xarxes, tots enredats