Digue'm
Camino, i no entenc, com hi ha camins que s’equivoquen per moments.
Respiro, i no comprenc, com una espelma és el reflexe d’un anhel,
que espera el pas del temps, conscient.
Que jo, no puc seguir sense destí,
sé cap a on vaig i sé d’on vinc,
I vens amb mi?
I jo, no puc seguir sense camí,
digue’m on vaig, digue-m’ho a mi,
obre’m els ulls.
Què vols? Et dius, i amb un sospir d’alè de somnis et revoltes.
Tan sols, tenir, totes les respostes, que esperen preguntes
Que mai ens hem fet, desperts.
Que jo, no puc seguir sense destí,
sé cap a on vaig i sé d’on vinc,
I vens amb mi?
I jo, no puc seguir sense camí,
digue’m on vaig, digue-m’ho a mi,
obre’m els ulls.
Aquesta nit, ho veig tot fosc,
com el record d’aquells mal sons,
és com l’alè del teu perfum,
quan vas marxar d’aquí, quan vas marxar de mi.
I jo, jo trobo el nord quan ets amb mi.
Jo trobo el nord quan ets aquí.
Jo trobo el nord, jo trobo el nord quan ets amb mi, amb mi.
Jo, no puc seguir sense destí,
sé cap a on vaig i sé d’on vinc,
I vens amb mi?
I jo, no puc seguir sense camí,
digue’m on vaig, digue-m’ho a mi,
obre’m els ulls.
Jo trobo el nord quan ets amb mi.
Jo trobo el nord, jo trobo el nord quan ets amb mi
