Espurnes
Fan camí al retir de fosques ambicions d’amor
Implorava als Déus que puguin existir en mi
No t’enfonsis amb la creu
Què en farem del pobre nen
Les espurnes fan el foc
On hi entrego eterna sort
Ara faltes tu, terres on no mana ningú
I si em queden lluny exigiré ombres i llum
Em tremolen pensaments
Sense lògica aparent
En el bosc s’escolta un crit
I m’escapo amb l’enemic
I m’escapo amb l’enemic
I m’escapo amb l’enemic
Els pobles han embogit
Què vindrà demà al matí
Les espurnes fan el foc
On hi entrego eterna sort
No t’enfonsis amb la creu
Què en farem del pobre nen
Les espurnes fan el foc
On hi entrego eterna sort
