Atzar i gessamí
Tot va començar a unes barraques, movent el cos,
batega a ritme dels tambors, batega el cor.
El flow immens que sempre m’acompanya
s’ajunta amb la rumba de la tribu de la calma.
Companys del comptat del sud, de les places
fills de la terra on els palaus són inflamables,
Fills del turisme i del fum, exhala i crida
Tinc una llum als ulls que em diu que al teu costat estaré com a casa
tinc fades grises que volen sortir que em diuen que no marxi perquè
tu sempre les pots fer tornar
Tot va començar aquell estiu (i recordo)
quan les nostalgia s’apodera de mi
ens vam fondre en el desig (i ho recordo)
que les flors ens van portar aquí
Quan neix la primavera i ho omple tot amb l’olor de l’atzar i el gessamí
hi ha un perfum que porta el teu nom
Obre els ulls i escapa al matí
Cada primer d'estiu banyar-nos al riu i que els somriures ens envoltin fins que es faci de nit,
Quan torna el sol a l’hivern, ens n’anem una terrassa i fem un vermutet
Quan neix la primavera i ho omple tot amb l’olor de l’atzar i el gessamí
hi ha un perfum que porta el teu nom
Tinc una llum als ulls que em diu que al teu costat estaré com a casa
tinc fades grises que volen sortir que em diuen que no marxi perquè
tu sempre les pots fer tornar
