Deixa que surti l'instint
Ha mort l'hivern i és potser
per culpa de la primavera.
La nostra darrera nit
curiosament és la primera.
Aquesta olor a plaer
fa que escapem de la rutina.
Saps que no t'estimaré
no diguis ara que m'estimes.
Agafa't, deixa't portar
on la passió vulgui portar-te.
I fuig de la memòria
demà només has d'oblidar-me.
I deixa al descobert
allò que amaga el teu somriure.
I poc a poc despulla't
que ara és el moment de viure.
Tot el que sents quan els teus llavis
van en contra de la teva pell.
Deixa que surti l'instint.
Deixa que surti l'instint.
No tinguis por pel teu cor
no vull deixar-te cap ferida.
Només tindràs el record
i això sinó és ningú t'obliga.
Però ara vine amb mi al llit
comences a desesperar-me.
Demà seràs història
i el meu destí serà oblidar-te.
Writer/s: Dani Flaco
