La llei de l'última copa
Maquillada l'aparença
de les meves ravaleres
nits que passo entre quimeres
que et malgasten la paciència.
Alcoholisme que es disfressa
de negocis amb la lluna,
sempre que apareix alguna
amb mirada de princesa.
Per curar-me les ferides
que provoquen les mentides
vaig oblidar-me de tu.
Però ni hi ha medicina
per aquest tipus d'espina
i ara em trobo perdut.
Fent petons de boca en boca.
La llei de l'última copa
amb les persianes baixades.
Amb els riures a deshora
quan m'està mirant l'aurora
amb pupil·les dilatades.
I t'oblido com s'obliden
les coses que no interessen.
Penes passades no pesen
quan es troba una sortida.
Estalviat amenaces
que se'm claven com espases,
que no et serveixen de res.
Perquè la passió s'esfuma
com si fos feta d'espuma.
Si les llàgrimes que vessen
els meus ulls no t'interessen
no tinguis por a preguntar
on estic de matinada
quan m'esperes desvetllada.
Ara t'ho vaig a explicar:
Writer/s: Dani Flaco
