Albert García

Eklemedir


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Quan no tenia més esperances,
quan el meu cau només era l'oblit,
només bevia aquest vi aspre
del més obscur raïm.

Tu vares dir-me unes paraules
que em van tornar als meus petits abrils.
Amada, amada em deies, i el sol fugia
gelós d'aquelles nits.

Amb la tendresa m'acariciaves;
la meva pell volava com un crit
perquè somniava amb les paraules
que mai no em vares dir.

Vas apagar-te com un capvespre.
Jo vaig tornar al cau dels meus oblits
on m'esperava un vi més aspre:
la teva veu fugint.

Només deu dies varen bastar-te
per a emmudir, amat, amat
ara ets un eco que no em contesta.
Amat, adéu, amat.


Writer/s: Albert García, Popular turca