Bel
T'escriuré el nom amb lletres tan enormes
que no hi ha al món paper de tanta amplada
que pugui contenir ni una llaçada
ni un traç d'un mot amb tan diverses formes.
T'estendré el nom per moltes carreteres
d'aquest país per totes les comarques;
i més enllà del mar totes les barques
l'anotaran: mantell que envolta esferes.
l en una font perduda terra enfora
cantaré mil cançons al teu devora.
El meu amor és un ocell,
un floc de neu,
el pas subtil d'un passerell,
o un pregadéu
en un romànic capitell.
Digue'm, amor, si el saps cantar
prop d'un verger,
si el saps escriure o dibuixar
en gran paper,
el nom de fons que et van passar,
jo l'escriuré.
Digue'm el nom amb flocs de neu
en un pradell,
digue'm el nom amb el pas lleu
d'un passerell,
digue'm el nom, jo el faré meu.
Damunt la pell
de les onades en relleu,
serà molt bell.
Writer/s: Xavier Bru de Sala, Ramon Muntaner
