Lligaments trencats
Has de fer repòs.
Ara no et convé fer esforços.
Ja veuràs com el temps ho cura tot.
Tu encara ets jove,
no hi donis més voltes,
va, que no n'hi ha per tant.
Voleu callar, veus ignorants, voleu callar!
El que em rossega la pell
No és la picor del guix
On escric aquest poema,
sinó saber que a partir d'ara
aniré coixa sense tu
i recitaré mots crossa
mancats d'inspiració;
viuré de frases fetes:
Ja trobaré algú altre.
Ara puc aprofitar per llegir.
El que ha de ser, serà.
Així és la vida.
Writer/s: Sílvia Bel Fransi, Clara Peya
