Del destí en tinc prou de saber
Del destí, en tinc prou de saber
les desgràcies que m'envia
i amb què l'esperança entropessa.
Deixa'm anar al pas de la meua pròpia sort.
Has sentit dir que una ombra es quede mai quieta?
Quan la dissort prop l'he tinguda, somrient
l'he defugida, com fa la lluna plena,
que més brilla com més negra li és la nit.
Maleït siga el temps que m'ha tocat de viure!
Writer/s: Ibn Yanniq, Josep Piera
