Una pedregada en sec
Podar-te que et vaig podar
un vint-i-cinc de gener;
i un fred feia que pelave,
gelar, gelave de vent.
Al març llaurada i cavada,
més ja no podia fer.
Mantornadeta com cal
i tot lo que és menester:
esbordada, ensolfatada,
desullada, que convé.
Per San Cristòfol estaves
més cuidada que un verger.
A l'agost ja et maduraven
alguns grans dels raïmets.
Va ploure, com sempre plou,
per a les festes d'Herbers.
Quina raïmada, pare,
bona collita tindrem.
Si no ve una pedregada
no mos faltarà el vinet.
Santa Bàrbara quan trone!,
Sant Roc lo del baconet!,
que ja trone a la Cogulla,
i quin brogit que se sent
de vent i de pedra aspriva.
Quins trons, per l'amor de Déu!
Davall les pampes de vinya
tremolen los raïmets.
I pedra damunt les vinyes
i pedra pels ametlers.
Grans de raïm per en terra;
la vinya feta malbé.
Treballadors de la vinya,
enguany ja no veremarem,
ni beurem vi de la bóta.
Tan bo que és lo vi, redéu!
Writer/s: Desideri Lombarte, Xavier Túrnez, Daniel Sesé
