Les catedrals
Oh, constructor de la meravella,
de les nobles catedrals,
que vas crear amb fragments d’estrella
els vitralls monumentals.
Flames vives,
les ogives
que miren al cel lluent.
Enfilades,
les arcades
guarden el pas de gent.
Els joglars tens al costat
cantant la trista elegia
les pedres han inspirat
aquest cant que et fa de guia.
Sense el cant dels trobadors
no tindríem catedrals...
De les criptes medievals
puja encara el cant gloriós.
Tu, que jugaves amb les estrelles,
oh! Constructor d’ideals...
Si poguéssim fer meravelles
com les teves catedrals.
Moltes roses
són descloses
en mig dels vitralls brillants.
Les tindríem,
venceríem,
esforçant els nostres cants.
Perquè, mal que hagin marxat
el poeta i el versaire,
tot ens serà retornat
si drecem el cap enlaire...
Writer/s: Anne Sylvestre
