Plou... plou
Plou... Plou...
Tot és núvol i gris.
Plou... Plou...
dius que això et posa trist.
Dius que no t’agrada la pluja
perquè banya el carrer,
dius que no suportes les penes
per això tens el cor tan estret.
Que si vols collir pedrella
a la muntanya has d’anar
i si vols que molt t’estime
molt t’hauràs d’haver estimat.
Una flauta quan no toca
es que s’ha trencat
i el que diu que res no estima
també està (...).
Writer/s: Maria del Carme Girau
