D'una vella xemeneia
D’una vella xemeneia
va enlairant-se un fum negrós.
Es l’hivern, a fora neva
i el fum ratlla el cel grisós.
Amb el vent, el fum s’escampa
mentre surt sense repòs.
Dins la llar la llenya crema
i que és dolça l’escalfor.
Writer/s: Maria Amèlia Pedrerol
