Camperola
Allà al camp quan surt el sol
es desperta tot ser viu.
Tot és alegre i joliu
quan es lleva el camperol.
Les dones de la masia
comencen a feinejar,
i els homes a treballar
la terra com cada dia.
Quin cel infinit,
quins prats d’herba gemada,
quina calma, quina pau...
La xicalla juga a l’era
i les noies el menjar
preparen per al bestiar
que ho demana sense espera.
D’oques blanques un ramat
amb posat molt important
es passeja cloquejant
prenent el sol en el prat.
Quin cel infinit,
quins prats d’herba gemada,
quina calma, quina pau...
Cap el tard quan se’n va el sol
i el silenci es fa molt gran
s’escolta de tant en tant
el so d’un llunyà esquellot...
A la fi de la jornada
la família ja reunida
els treballs del dia oblida
vora la llar abrandada.
Quin cel estrellat,
quina nit més clara,
quina calma, quina pau...
Writer/s: Maria Amèlia Pedrerol
