Ikusten duzu goizean
La veus al matí, amb les primeres clarors, en un pujol, una caseta de façana
lluent, entre quatre roures, amb un gosset blanc al portal
i una petita font al costat? Allà visc jo, tranquil·lament.
Tot i que no sigui un palau, estimo la meva casa natal, escollida pels meus avantpassats.
Fora de casa em trobo com si estigués perdut.
Com que allà sóc nascut allà deixaré aquest món si no perdo el seny.
Tinc a casa les meves pròpies agullades, aixades, arades, jous i corretges.
De moment em sobra, per totes bandes, gra de l'any passat.
No ens morirem de gana, si aquest any és igual de bo.
Tres vaques pasturen al prat ple de llet el braguer amb les seves vedelles i vedells.
Hi ha dos bous de cara blanca i llom negre, amb grans banyes, marrans, tendres xais,
cabres i ovelles; tots ells són meus.
No hi ha al món cap home, ni príncep ni rei, més feliç que jo. Tinc una dona,
un fill, una filla, per altra banda bona salut, i a més a més
suficients béns. Què més puc demanar?
Començo la meva tasca al matí però quan arriba la nit sóc amo de la taula.
Quan em vaig casar amb la meva dona vaig aconseguir una bona cristiana.
En dies d'abstinència, no posarà a l'olla cap os de porc, ni tan sols per descuit.
En Pere és el meu fill, molt espavilat per la seva joventut.
Molt d'hora porta el ramat a les seves pastures. Si segueix els
meus passos, com sembla que farà, no perdrà la hisenda.
La meva filla Caterina, que té onze anys, s'assembla a sa mare.
Té els mateixos ulls, semblen el fons del cel blau. Crec que amb el
temps, pel que veig, es convertirà en una bona dona.
En viure sobradament, no devem a la terra deixar afamat al company.
La necessitat mai truca a la porta de casa nostra, excepte en el cas que disposem
un bon banquet i hi hagi un lloc al nostre costat.
La meva esposa Maria, és una dona treballadora, no gaire corpulenta.
Amb un somriure aconsegueixo a casa tot el que vull.
Demano la gràcia d'acabar la meva vida tal com la vaig començar.
Writer/s: Jean Baptiste Elizanburu
