Brúixola
Sent com el camí es va perdent
I no olore cap decepció ni engany
Un camí que pareix però no ho és
No em du a dubtar per què em sent segur del moment
un camp obert que subtilment en senda es converteix
ho veus!, crec en la sinceritat dels companys
em trobe a gust sentint-me xiquet
a més a aquest sentir no vull renunciar
de fet en mi s'ha mantés de manera natural
i quan més gran em faig encara ho veig més clar
Aquest és l'avantatge de madurar
sentiment creat en creure
sentiment creat en creure
que errant amb els amics
els camps farem fèrtils
Sentiment creat en creure
sentiment creat en creure
que dibuixarem sobre la vall un camí
un camí!
Pot ser hi ha una llàgrima filtra
els raigs del sol conduïts en canons
pot ser una llàgrima fa encara més bonica
potser llàgrima, potser
Aquesta foto origen del món
aquesta foto amb virtuts de postal
aquesta llàgrima bressol de l'univers
Sentiment que em saneja
com una bassa em cau a sobre
neteja les meues mans
I aquestes tot rel meu cos
per irradiar cap a fora
tibant el cor, enlairat
Aquest és l'avantatge de madurar
sentiment creat en creure
sentiment creat en creure
que errant amb els amics
els camps farem fèrtils
Sentiment creat en creure
sentiment creat en creure
que dibuixarem sobre la vall un camí
i ara on anem companys?
Entremig de les ombres del bosc
un raig reposa a sobre d'un tronc
Que bé, aquesta sensació de viure viatjant
Continuem caminant?
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
