Totes les llunes
Línies geomètriques
Que ens duguen cap a les muntanyes
que circumden en òrbita
eixim d'aquest forat de ciment i asfalt
al carrer desitgem
l'embruix de sols tindre ulls per ella
l'embruix sols per ella
Quart minvant o creixent
Nova o lluna plena
Ombra que engarrota les articulacions
atrapats en teranyina còmoda
presoners de la silueta rígida
atrofiats els sentits
solidificada l'ànima
Sol minvant o creixent
Nova o lluna plena
Línies geomètriques ens transporten
més enllà dels murs, més enllà de la frontera
i caure sobre coixí blanet
sobre uns braços oberts
verd difuminat sobre un cel ras
ens du cap a la humida terra
les arrels, aparició divina
tots els camins duen a ella
per molt que s'hi neguem
duen a ella, encaminats
embruixats, anem capa a ella
Verd minvant o creixent
nova o lluna plena
Sender perdut dins la muntanya
Que vesteix una espessa boira
dels peus al cap
la pell, la roca, les plantes i la terra
lluentes dels peus al cap
Sol que banya per tot arreu, ompli cada racó
verds possibles i quimèrics encén
Dels peus al cim per davallar
al cor, a l'esCorça del pi, a l'esCorça del planeta
poros units enCoratjats travessem impossibilitats
removem l'argila seca
fins al teu cor mateix
per tornar a pujar al cim, a l'arrel de la planta
Fils de titelles programades tallem-los
rodar per un sol camí
trenquem l'engranatge maquinal
que abolix tots els gustos
esterilitza la carn
desorienta dels vents la rosa
encreuament que ve d'enlloc
i a enlloc va
la suor es torna assèptica
confon el nas
esfuma les persones que hi ha dins
dins de nosaltres
Nus de les cadenes
Glops de serenitat
La mirada alçada
Anem cap ella!
Trams rectes, tramem l'escapada
Esfumats dins l'aroma
Anem cap enllà, anem cap a ella!
Ens barregem amb el fang
Al camí entre pedres ens perdrem
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
