De la mà
Desfer el nus de carreteres
a la sabata
el sol de cara, descaragolar tensions
esmicolar rutines, despullar-se de tot
Tot es torna viatge, entranyable
simplement amb tu
a l'abric dels braços
sota l’immens afecte, simplement amb tu
Deixar enrere: els ploms, la casa; de la teua mà
Pegar-li la volta, de la teua mà
Tramviaires, carrerons estrets
amunt i avall, serpentegen l'horitzó
allà on cau el Tejo lusità
façanes decadents alberguen grans sentiments
invoquen a viure el present
amb la força d'un altre temps
edificis que romanen
malgrat els anys i el seu pes
Emprendre la ruta, de la teua mà
Carretera i manta, de la teua mà
Els primers viatges
mostren un gran trajecte
Tot pren sentit
estant amb tu
Travessar el cercle polar àrtic
penetrar boscos fantàstics
miralls de preciosos llacs
sota l'aurora boreal
agraïda la gent, et fa sentir agraït
encantadora, des del primer moment
Records d'acord amb el cor, de la teua mà
Memòria rega l'avui, de la teua mà
Visitar l’estació del sol
estança de lluna és hivern i tardor
la terra dorm, després de llarga nit
la gran esplendor
vagar captivats pel país dels samis
l’ancestral món
Els primers viatges
auguren gran trajecte
Tot pren sentit
estant amb tu
A la plaça de Giordano Bruno
les paraules cantades
troben àngels, enlairades per Silvio
Globus terrestre, esfera celeste
amara astres, divinitats planetàries
feix de llum irromp al centre
De la teua mà canvia l’entorn
només sentir-te
tant se val, a la vora o a la fi del món
Junts construïm una llar
que avança pas a pas
que avança de la teua mà
Illes amb pinces d'estendre
difuminades en-mar-infinit
de llargues postes de sol
poble sota de la figuera
blanques les cases i cúpules blaves
s'esllavissen per l'escarpat
que besa el salnitre, volcans
que besa el salnitre, volcans
que besa el salnitre, volcans
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
