OptiMístic
Aferrar-te, saps que tot desapareix. No hi ha barana a l’escala. On caminem? Per què? O és que estem quiets?
No hi ha segells d’herència familiar. Qui és l’hereu? Ja ho has comprès?
I tant que mesuren segons la sang.
No hi ha un demà on avui caminar. No hi ha més enllà, sí que volem prosperar.
No hi ha res que pague la pena preservar. Res material, necessari, vital.
Mantindràs coses que t’ompliran.
No hi ha res que dure per sempre, sí que hi ha sentiments. No hi ha res que dure eternament. No hi ha res que dure per sempre, conrea sentiments. No hi ha res que dure eternament.
Un segon infinit, un lloc complet. Un demà pròsper, bondat, sentit ple.
Reinventar-se al teu costat, a escala dels dits, eternitat.
Inabastable univers, intensitat, bon humor, passió.
Giren planetes sobre el seu eix, voltegen el sol incansablement.
No hi ha res que dure per sempre, sí que hi ha sentiments...
Quan rius existim. Filosofa la pedra, respon cargol de mar.
No hi ha càntir d’aigua inesgotable.
Qui de reüll mira temples sagrats també reconeix la gran veritat:
que tots marxarem, no hi ha final bonic.
Roín, bo; sempre, mai. Ara no és com abans; adés fou un demà.
No hi ha res que dure per sempre, sí que hi ha sentiments...
Sols el viatge, tot el viatge.
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
