Verda flama
Tornarem a pujar cap als cims. Tornarem a endinsar-nos entre pins. La flaire que emanen les flors empeny i dóna força. Les passes avancen en la fosca. Lluna tímida rere nuvolada. I els pocs estels que deixa veure el fanal.
Margarida, gessamí, espígol, dels vents la rosa.
Això és prou perquè reprenga amb l’aroma el camí. Sent l’entusiasme que em porta al somni directe.
Equilibri just, bon fonament. Poc a poc la casa anem fent. Arquitectes d’il·lusions. Cartògrafs de l’horitzó.
Margarida, gessamí, de la nau el timó.
Fora riquesa. Llaurem, a collir tu tens dret. Tresor de persones, a la balança l’únic pes.
Saber-nos poble, voler-nos lliures, malgrat l’embat i l’amenaça. Revolta de fondària, anem lluny, ens du la fragància.
Que puge la remor per tot el cos, albergue ampla al cor. Pels carrers tornem a baixar
independència Països Catalans.
Margarida, gessamí, de la presó la porta.
A una sola veu, ho aconseguirem, mai desistirem. Al puny la dignitat, nostra és la plena llibertat.
Senyera amb tots els colors. Respecte a la diferència. Eradicar desigualtats. Dones, conquerim l’equitat.
Tota persona compta. Fulles d’una mateixa branca. Som nació, humà horitzó. Braços d’un mateix tronc.
El poble és la força més gran. Arbres, a la terra mare arrelats. La carn del bosc ens crida, dret i desig. Creixem, tornarem, persistim. Creixem, tornarem, persistim.
El meu muscle per si mai et fa falta.
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
