Era un matí quasi normal
Era un matí quasi normal
feia un sol quasi primaveral
Gardel escrivia des de París
i les nenes jugaven al jardí, al parxís.
Era un rostre angelical
espiada pel forat
abraçava contra el meu pit
un llibre d’en Lefebvre ben enquadernat.
Quins camins que té el Senyor
quina manca d’orientació
quina selva
quina por.
Jo era tendre, vaig obrir
la vaig rebre despullat
des d’aquell dia sóc l’amant
de sor Maria Caridad.
Era un matí quasi normal
feia un sol quasi primaveral
Gardel escrivia des de París
i les nenes jugaven al jardí, al parxís.
Writer/s: Enric Hernàez, Jordi Gas
