Milord
Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu,
fa tant de fred al port,
i aquí s'hi està tan bé...
Deixeu-vos fer, Milord;
no tingueu por de res;
aboqueu al meu cor
les penes que porteu.
Jo sempre us veig, Milord,
i vós mai no m'heu vist;
sóc dona d'aquest port,
una ombra de la nit...
No us en vau adonar:
però jo us seguia, ahir;
us veia tan feliç
amb el vostre fulard
que us abrigava el coll,
ell coll i l'esperit...
Caminàveu segur,
somrèieu com un nen...
La vàreu conquistar,
l'havíeu seduït.
Quina noia, Déu meu!,
com cap mai no n´he vist.
Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu;
fa tant de fred al port,
i aquí s'hi està tan bé...
Deixeu-vos fer, Milord,
no tingueu por de res,
aboqueu al meu cor
les penes que porteu.
Us conec prou, Milord,
i vós mai no m'heu vist,
sóc dona d´aquest port,
una ombra de la nit...
He arribat a pensar
que amb un vaixell n'hi ha prou
perquè s'esquinci tot
quan el vaixell se'n va:
us vaig veure abraçar
la més guapa del moll...
Tothom es va adonar
que us matava d'amor...
L'amor ens fa plorar,
vet aquí el que som...
Però això ens fa ser més forts
per tornar a enamorar...
Veniu aquí, Milord,
sempre us he vist com si...
Deixeu-vos fer, Milord,
veniu aquí, on jo visc.
Canto històries d'amor,
curo remordiments
a tants i tants milords
que no han tingut prou sort...
Mireu-me bé, Milord,
mai no m'havíeu vist...
Però, com ploreu, Milord!
Qui m'ho havia de dir?
Writer/s: Georges Moustaki, Marguerite Monnot
