La, la, la
La, la, la...
Em recordo, mare,
que em duies de la mà,
tu eres jove encara
i jo anava fent-me gran.
Teníem fred, però,
amb una cançó...
feies la nit més clara
i més blava aquella tardor.
La, la, la...
Em recordo, mare,
quan em veies cantar.
Trenca les fronteres,
guaita lluny i endavant!
Res no ho pot esborrar,
ni ho vull oblidar,
i per a tu, mare meva,
cada vespre em senten cantar.
La, la, la…
Writer/s: Manuel de la Calva, Ramón Arcusa
