La polseguera
S'acosta segura la pols,
ocupa els carrers i s'eleva,
i puja terrats i balcons
i es fa més gran la polseguera.
Tempesta covada pel temps,
en dies de calor i d'espera.
Poder desbocat d'un present
que a les fosques encara batega.
La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
La pedra contra el mur
i el mur contra la carn.
Eixam de crits, martell de seda.
La polseguera va creixent,
va creixent la polseguera.
Sagetes de foc que apunten al sol.
La vida és una merda,
ja ve la polseguera,
no hi ha una altra manera.
Tragèdia cantada pel vent,
plorada per boscos de cendra.
Les llàgrimes pugen al cel
i es fa més gran la polseguera.
La guerra dels quatre elements,
la pluja de foc en la terra.
Per l'aire s’escolta una veu
que desperta l'instint de la fera.
La polseguera, la polseguera.
Vas fugint i així no podràs,
i se t’oblida
quin és el preu que hem de pagar.
Limitant les veus,
provocant el caos.
Homes que demanen menjar,
dones que demanen menjar.
Limitant les veus,
provocant el caos.
La mentida no mata la fam,
l’apatia no apaga la fam.
La polseguera que va creixent, la polseguera.
Que s'espampe la pols,
que s'esmape la pols de la terra,
que s'escampe la pols de la terra pels pobles.
Writer/s: La gossa sorda
