
100 metres llisos
Que bonics són els retrobaments.
Que bonic es perdre's entre "cotó-fluixos"
en forma de lletres.
Però que mal indicat escriure en divendres.
Ningú et llegeix el blog
tothom ha anat a donar el vol
Que et refilin mil perfums en bicicleta per un carrer peatonal
No havies pensat mai que el deixar de fumar fos tan brutal
Que et somrigui encara que sigui una iaia sense dents
I que esquivis mil escuradents malintencionats
Encegat de plaer i amor, vas sense mans i no xoques amb ningú,
i penses que no, que no hi hauria res millor que
100 METRES LLISOS SENSE GILIPOLLES
Arribar a casa I jaure sobre un llit de mandarina i sentir com et vas enfonsant a poc a poc
i a mig camí entre el goig i l'acidesa, vas tancant els ulls i perdent la consciència
I creus que no hi hauria res millor que
100 METRES LLISOS SENSE GILIPOLLES
SENSE GILIPOLLES
Writer/s: Red Pèrill