12 de Març
L’hivern és un crit apagat,
la soledat s’ha fos callant
Els teus colors s’escampen
i la màgia amb ells
Ets la sortida a un laberint,
un llibre d’aire mai escrit
Et trec l’abric i espolso
núvols de febrer
Et veig de lluny,
et veig ballant, et veig flotant amb l’aire
Et veig de prop,
et veig i crec en tot....
La primavera és rossa amb els ulls negres
i em troba dins d’una cançó
És març i s’obren els terrats,
l’aigua rellisca pels carrers
M’abraces a les places
Daurades sota el sol
Em mires i es desperta el cel,
i el cel vol llum i dos petons,
un fet de llavi fi i l’altre més gruixut
I no m’importa que miri la gent
I no, i a tu tampoc
La primavera és rossa amb els ulls negres
i em troba dins d’una cançó
És un 12 de març,
t’acabo de conèixer i sé que mai no és tard
La primavera és rossa amb els ulls negres
i em troba dins d’una cançó
