18 jutges
N'era una reunió amb un cap de vila
i de regidors n'hi havia una pila.
Tralarala-la-la, que voten, que voten
Tralarala-la-la, per al català.
No ho sabria dir, si és que algun ho desitja,
si n'eren divuit o dotzena i mitja.
Tralarala-la-la, que voten, que voten,
Trolorolo-lo-lo, i voten que no.
Després d'anys d'ensopiment
torna a vibrar Barcelona,
doncs es pregunta la gent
perquè vol l'Ajuntament
tocar-nos allò que no sona.
Catalans aquesta gent
dient no, ha dit que si,
fotem-els-hi un monument
i ara que no ve d'aquí
que el pagui l'Ajuntament.
Com ha de ser el monument
si escolteu be us ho direm
seguidament:
A sobre d'un núvol tret dels pastorets,
i com si es tractés d'una estàtua romana,
i els divuit regidors despulladets
tots seriosos i ballant una sardana.
I allà a sota el monument, un jardinet
tot ple de mates d'alfals i cosconies
i que el cuidin i el mantinguin regadet
amb aigua del Manzanares tots els dies.
I per posar el monument
amb els divuit regidors
tenim el lloc escaient:
el carrer de Robadors.
I s'obligarà als coloms
a volar per sobre el lloc
que per molt que s'hi caguessin
sempre fora massa poc.
Divuit jutges d'un jutjat,
divuit jutges d'un jutjat,
divuit jutges d'un jutjat,
divuit jutges d'un jutjat,
dient no, l'han ben... cagat ...
Writer/s: La Trinca
