1986
He trobat la cinta al calaix
Amagada, desgastada, sota els papers
lletra de metge deies
cal·ligrafia excelsa de primer (quina mania)
T'he sentit la veu
Tu rius i segueixes l'acció
despistada amb les meves instruccions
l'ajudant del “Bona cuina”
respires a punt de l'ofec
I les meves distraccions
que no recordes massa bé com són (santa innocència)
T'he sentit la veu
Tu m'agafes igual
jo et deixo caure amb mal
les meves mans d'estany
el teu cos de sorra fina
i m'agafes més fort
t'entregues com a ofrena
segueixes fent-me fregues
jo d'esquenes faig comèdia
Qui va dir que tot es pot salvar?
No hi ha túnels cap a històries del passat
