3.3
Tant just ara has arribat
d’un viatge sideral
has despertat sobre el meu pit.
Ses portes s’obren i es tanquen
sent renou de plats i trampes
ses teues mans inabastables, inabastables.
No em deixis sol
dintre aquesta nau
d’or i de cristall.
Ses pantalles intermitents
sa ràdio fa renou de neu
fa tant de temps, fa tant de temps.
Sa seua falda revolava
contrastava amb el paisatge
i els seus cabells desfeien
sa meua armadura
impenetrable, impenetrable.
No em deixis sol
dintre aquesta nau
d’or i de cristall.
Tots els savis, tots els nens
van venir tots els d’enmig
tots els pobres, tots els rics
tots els mites moderns i antics.
Has despertat sobre el meu pit
No em deixis sol
dintre aquesta nau
d’or i de cristall.
