68
Jo sé, el que veig al carrer.
Tu saps, molt més que jo.
Tots dos, fem com si no sabem,
i ells...
Fa temps que em deixat de cridar,
lluny queda el 68.
Sembla que és massa tard
per tornar a començar.
Pot ser queda molt per fer.
Qui sap el que ens vindrà.
Si em crec el que em vas dir
en aquells dies que València
era molt més que un paradís.
Feia calor i no plovia.
Suàvem com mai he vist,
però gaudíem més que mai.
És embogir l'única forma de fugir d'ací.
Writer/s: 121dB
