75
Amb les mans destrossades, mentre el pols te rebenta.
Amb la cara enfangada, entre ulls que et vigilen.
Les sabates desfetes, impossible que tornin si te callen per sempre.
Tanta por paralitza, la mirada entelada, ni la ràbia t'anima.
Una tomba perfecta que supura misteris. T'han tapat massa temps. 75.
Writer/s: Pujà Fasuà
