5221 (quando corpus morietur)

Víctor Bocanegra

Cinc, dos, dos, u
és l'habitació
on estem ingressats
el Cecilio i jo.

Estem espantats
tothom ha callat
(silenci obligat)
es troba molt greu
molt malament.

I la seva mare el gronxa,
com adormen les mares als fills,
i la seva mare el gronxa,
com gronxen les dones als nins,
i la seva mare el gronxa,
i la seva mare el gronxa,
com féu la Madona a la creu.

Diu el doctor
que el Cecilio ja és mort
però la seva cara
somriu.

Diu el doctor
que fa estona que és mort
però la seva mare
li diu
és just, si hi va néixer,
que mori als meus braços
com féu la Madona a la creu.

I la seva mare el gronxa….

Aquest sentiment ja està caducat
fes-te tatuar, mamà.

Però a l'últim moment hi ha necessitat
consol
i pietat.

I la seva mare el gronxa…