A boqueta nit
O com a la frau del jardí,
on la bellesa
conjumina els elements per engrandir
el fast del dia.
I és així, amb el llast estibat dels records,
esgarrapant amb els dits l'aire,
que l'aire nou es torna el llenç
transparent on s'emmiralla la mirada.
Així es multipliquen
les pedres, les flors i l'aigua.
Així,
en la plena maduresa,
l'home és conscient
del seu destí
i no s'oblida en el camí
de beure del toll de la vida.
I és així, amb el llast estibat dels records,
esgarrapant amb els dits l'aire,
que l'aire nou es torna el llenç
transparent on s'emmiralla la mirada.
