Abstracta
Sempre em demano per què
En passar sota un arbre
No sé veure el seu fruit
Ni entendre vostra paraula.
I us he de tornar a mirar
Malgrat aquesta foscor
Per buscar dins uns ulls
On he posat tant d'amor.
Tornaré enrere, potser,
I faré el mateix camí,
Que el caminar no em fa por
Si en arribar sé tornar a partir.
Amb l'angoixa davall aixella,
Freda com mà glaçada,
Deixaré sola ma petjada
Com un ull sense parpella.
Adéu, terra heretada,
Pentinada, per un falç,
Esbrunyida per una arada,
Acariciada per un peu descalç.
A la cala duré ma espina
Per buscar-la a la mar
I al seu pit m'acolliré
Quan ma terra no em vulgui escoltar.
Writer/s: Xico Ferrer,Xumeu Joan
