Absoluta rendició
Quan els fills de l'aire tenen raons enmig dels arbres.
Crida el núvol, desperta el tro, l'antiga dansa.
Folls que molesten els vells esperits, perduts i pàries.
Cau la pluja també per ells, els renta amb aigua.
Del tot despullat.
Digue’m qui ets. Digue’m qui ets.
Sol i desarmat.
Jo no sé qui ets.
Eixuga'm el plor
tan amarg, tan profund i que em crema els ulls.
Una declaració
d'absoluta rendició.
Veig camins de boira dins la foscor buits d'esperança.
Tènue brisa de desraó, vine a gronxar-me.
Que la rosada d'aquest fred matí trenqui el miratge.
Deix que em banyi dins la llum d'aquest paratge.
Del tot despullat.
Digue’m qui ets. Digue’m qui ets.
Sol i desarmat.
Jo no sé qui ets.
Eixuga'm el plor
tan amarg, tan profund i que em crema els ulls.
Una declaració
d'absoluta rendició.
