Acomiadar-se com cal
Observe la vida com una recta final
la ràbia del que d'un pou sap no pot escapar
pendent sempre del present però no puc oblidar
de que no em vaig acomiadar com cal
Tinc el cor obert, un tall que es fa gran
a cada pas que avança el temps
l'ànsia m'isc del pit i al cel clama!!
No pot ser que em plore l'ànima ara!!
Un dol trencat i un cor sincer
crits ofegats i el mon sencer.. Crita!!!
Recorda-ho dia a dia
no haver dit un te vull com cal en vida
no servix de res ja el lament
un cor de ferro i un embolcall de ciment
mira!! S'acaba el moment i no tornaria
a eixir el sol com el qualsevol dia
la vida me la bec ceg en un got trencat
i es cert que em perd entre fang, arraps i fem
arribe tard, dorm sense somniar
atrapat en un món de foc sense apagar
el batec em diu que estem vius
a un horitzó, sols, on muic com riu
desfem i tornem a fer el niu
que ens aferra a la terra, que no ho sentiu?
tinc a la gola un nus i davant un mur
la importància de fer bé a un ser volgut
tenim cecs els ulls, cecs l'orgull
cega l'estima, cecs d'ego al futur
Observe la vida com una recta final
la ràbia del que d'un pou sap no pot escapar
pendent sempre del present però no puc oblidar
de que no em vaig acomiadar com cal
Qualsevol moment és el moment
i més val arribar tard que deixar córrer el temps
no som conscients i res ens anima
es pot tornar a enrere al creuar la línia?
tinc un forat en l'ànima
encara no m'ha caigut al pou de l'oblit l'última llàgrima
m'empenedisc, la ràbia m'isc del pit
i el sostre se me'n ve damunt totes les nits al llit
un estiu llarg i sec sang a les mans
suor fred al mig d'un desert i fam
murs els faigs impurs
amb tots els meus pecats camine sota un laberint perdut
l'odi em fa el favor
m'ofegue amb fulles caigudes un vespre fred de tardor
i no em puc agarrar del teu coll
sentir el soroll del teu batec mentres mor
en el més pur silenci
tindre veu en este oceà solitari es un privilegi
sortege el temps esquivant el seu oblit
el record es eixe tresor que no deixe fugir
i al cap i a la fi patisc
mentisc si dic que avui no seguisc com ahir trist
i em lamente, sempre a punt de plorar
de que no em vaig acomiadar com cal
Observe la vida com una recta final
la ràbia del que d'un pou sap no pot escapar
pendent sempre del present però no puc oblidar
de que no em vaig acomiadar com cal
Writer/s: Jezie
