Adéu, adéu, adéu
Em parles com si no t'entengués.
Ja no em mires mai als ulls.
Tant de bo trobis qui t'ompli el buit on no queda res del que vas ser.
Bon viatge, amic, ja no puc respondre res més.
Adéu, adéu, adéu.
Dóna’m la mà i recorda'm prop teu
Separats per un espai tan gran
que ni l'amor va poder creuar.
Si algun cop vaig saber com fer-te mal, espero que m'hagis perdonat.
Bon viatge, amic, ja no puc respondre res més.
Adéu, adéu, adéu.
Dóna’m la mà i recorda'm prop teu
Vam dibuixar colors que als savis sempre feien por
quan caminàvem cent mil passes omplint gots.
Silencis plens d'acords, mirades d'odi i de rancor.
Ells volien ser tu i jo, com éssers que il·luminen la foscor
Quan ens trobem més enllà del món.
Quan el sol s'hagi apagat.
M’explicaràs qui vaig ser jo.
Jo t'explicaré qui vas ser tu.
Bon viatge, amic, ja no puc respondre res més,
Adéu, adéu, adéu.
Dóna’m la mà i recorda'm prop teu
Writer/s: Manel Romero
