Adri
Amb els peus de sal
juga amb la sorra
pinta un cor se'n va amb les ones,
abraçada a la memòria,
que rellisca entre les...
Ara no recorda en què pensava,
però de sobte tot li aflora,
innocent sent com qui explora
els records de l'oblit.
Mai troba a faltar,
el mira i somriu.
Mai troba a faltar,
se' l mira i els seus ulls ja es senten vius.
Amb el cos clavat a l'horitzó
sent com la brisa
li acarona, una pell que ha estat daurada
sota els núvols de
tardor,
que anuncien pluja,
i serà ben aviat,
però sempre és d'hora,
massa d'hora quan arriba el maleït comiat.
Mai troba a faltar,
el mira i somriu.
Mai troba a faltar,
se' l mira i els seus ulls ja es senten vius.
