Aeroports
Encara som dos estranys rostres sense nom.
Ens creuem sense dir-nos res.
Els passatgers vénen i van, absents mentre nosaltres som conscients de que ens trobem als aeroports i somiem desperts com podria ser volar plegats.
Farem veure que no ens hem vist mai i còmplices ens somriurem.
Anem amunt i avall per la terminal, buscant-nos, conscients de que ens veiem als aeroports.
Ens toquem i desitgem volar plegats sense dir-nos el nom, sense dir-nos el nom.
