A flor de pell
Les venes em transpiren.
Matí a flor de pell.
Desestructura òssia.
M'inunden el cervell.
El pes d'una consciència
que renega de l'arrel.
Falsa magnificència
enganya el creient.
Les penes em transporten
a un pla ben diferent.
Perills que no s'afronten
fins l'últim gran pendent.
Oh, l'esclat!
Comença nou, mig afamat,
desig d'un sol que beu de llarg.
Divisa al pou un fons de fang.
Dolça veritat, escassa part de tu.
Writer/s: Albert Freixas
