A fora plou
A fora plou m'ha despertat
el goig silenciós de les plantes
et miro i et veig amb ulls diferents
Aquesta quietud de traç suau
es desfà en un milió de llums blanques
repiquen al vidre i vull despertar-te
Sento que et perdo
i amb el cor encongit em desvetllo
i és que encara ets la llar que m'escalfa
I sento aquell riure d'abans
tanco els ulls ressegueixo
el teu cos enyorat
que la pluja s'endugui aquest mal
i despertar de mirar-te
despertar i no enyorar-te
A fora plou se m'han entelat
el cor i els ulls de mirar-te
voldria abraçar-te
però em pesen les mans
I si te'n vas què hauré de fer
esperar que la pluja m'en parli
et buscaré a la finestra
sempre que em faltis
Sento que et perdo
i amb el cor encongit em desvetllo
i és que encara ets la llar que m'escalfa
I sento aquell riure d'abans
tanco els ulls ressegueixo
el teu cos enyorat
que la pluja s'endugui aquest mal
i despertar de mirar-te
despertar i no enyorar-te
A fora ha amainat m'ha agafat fred
no m'he atrevit a cridar-te
demà farà bo i d'això no hi haurà rastre
