Àfrica

Ia Clua

Cares marcades per la gana i la por
mares malaltes lletant a nadons
homes que busquen ajuda pels seus
ulls incompresos, ferides als peus
vides errants buscant un sol nou
buscant l'impossible, tornant-hi altre cop.

El joc de la vida en mans de Déu
temples tancats als homes
des de molt lluny se sent els crits
són retronar de bombes.

Oh Àfrica...

Miren el cel, hi haurà algun déu nou
que ajudi als més dèbils
que els prengui les mans
sorres de desert i cases de palla
llegat ancestral de l'home que calla
planten misèria, recullen la fam
i tornen a casa
al menjar escàs.

On són els homes quan se'ls vol
on les carícies tendres
on la fermesa on l'amistat
on les paraules dolces.

Oh Àfrica...

Frontera de les mans
unides pel que pensem tu i jo
ministres de l'engany
guerres injustes
terribles les ordres que maten
ciutats que tenim massa
terres sense res
no hi ha paraules.

Qui encendrà el foc que escalfi
qui donarà l'ordre
qui s'agermana amb els demés
qui pot dormir el son plàcid.

Oh Àfrica...