Agafaré el tren
Potser un dissabte; o un diumenge...
El temps, el meu etern calvari
Els bons amics, que no ho són tant
Ma mare trista i un seny equivocat
Pesar dels dies vençuts
Amb el passat i el mentrestant
Pensant en els somnis perduts
Què cony estic ara esperant ?
Un dia m'aixecaré
I em vestiré aviat
Agafaré el tren
Ja res em podrà aturar
I t'aniré a cercar
Et colliré (coiré) de la mà
I et besaré tant fort
Sense que importi que estiguin
els pares mirant
després escaparem
fugir d'aquest malson
potser et faré l'amor
mentre passi el temps
mentre passi el temps...
Me pas sa vida esperant
Algú que em cridi s'atenció
Vaig perdre l'oportunitat
Un somni embolicat al vell bastó
Els minuts passen com hores
Si no estàs al meu davant
A ciutat sols hi ha la pressa
Un cor obert i un món cansat
