Agapornis

David X Myers

Jo estava sol en la meua gàbia.
Mirava entre els barrots al món que m'ha tancat.
Fins que un dia entrares tu també ací,
i el temps es va parar.

I ara estem els dos internats ací,
no és un paradís, però em sent feliç.

Riure amb tu, somiar amb tu...
i tindre't al costat, és tot el que puc demanar.

I ara estem els dos internats ací,
no és un paradís, però em sent feliç.
No et pots imaginar el que estàs fent per mi,
espere jo també fer-te sentir així.

Sé que quan un dels dos se'n vaja al més enllà
l'altre esperarà si es que ho pot suportar.
Per això vull creure, per la necessitat
de no acomiadar-me, de no perdre't mai.

I ara estem els dos internats ací,
no és un paradís, però em sent feliç.
No et pots imaginar el que estàs fent per mi,
jo sempre també et faré sentir així.