Àger
A Àger tenim una joia
que n'és digna de guardar
a Granyena la van perdre
i no fan sinó plorar.
Si algun dia la pergéssim
ditxós qui la trobarà,
si algun dia la pergéssim
ditxós qui la trobarà.
A la cara dus el sol
ai, Majorala fadrina,
a la cara dus el sol
i en el front l'estel del dia.
Quan tu baixes a la font
tothom t'en segueix els passos
qui poguéssa ser la gerra
que s'en gronxa en els teus braços...
La faldilla que dus xica
del color de la canyella
a cada tall hi ha un clavell
i a cada punta una estrella
i així d'estrella en estrella
n'omples tot el firmament
i en els nois d'aquesta vila
fas perdre l'enteniment.
Si poguéssa sapiguer
que a ningú dus voluntat
te'n pararia mil llaços
fins que t'hauria alcançat.
Els llaços que et pararia
no serien de plata i d'or
que serien de la nina
del més fondo del meu cor.
