Aigua en heroïna
En aquell temps, la ratlla de l'horitzó et punxava el cor,
et punxa, va l'ànima i els genitals.
i els estels i les ones i l'alè de les bèsties
s'escampaven per cada gota de sang i cada llàgrima teva.
El Cel no va convertir l'aigua en vi ni multiplicà, el pa i els peixos.
A l'alba crèiem en un altre món des de la platja
i el confessionari era sempre buit i solitari.
Tot s'escampava per cada gota de sang
i cada llàgrima teva.
Així era tot en aquell temps, quan les verges es planyien de ser-ho,
els cecs podien veure Mart i els cavalls corrien, desbocats, per les venes.
Ni els teus amics ni jo no sabem encara
quan fou que el Cel s'equivocà per primera vegada:
va convertir el pa i els peixos en merda i l'aigua en heroïna.
Alguns juren que fou al principi de tot, abans del Setè Dia.
Així era tot en aquell temps, quan les verges es planyien de ser-ho,
els cecs podien veure Mart i els cavalls corrien, desbocats, per les venes.
Writer/s: Jordi Boixadós
