Aire

Narcís Perich

No vull veure el món com un roser esmicolat pel fort vent que aquesta nit no troba lloc on anar dormir.
No vull sentir el món somicar més perquè el dolor ja pot amb ell i avui els rius no lleparan la seva sang.

Gronxen sobre el mar quatre velers tots esquinçats i arrosegats ben bé el lloc no brilla el sol ni els estels

si no hi ha muntnayes on la pau s'hagi amagat lluny dels humans
i ua

sin