Així es podreixi!
La ràbia em desferma.
Quin fàstic en veure'l,
lletjot i espigat.
La poca decència
l'ha fet miserable,
l'ha fet menyspreable,
l'ha fet responsable de tots els meus actes.
Li dono l'esquena.
Li canta l'aixella.
D'escriure, no en sap.
Te pèls a l'orella,
i duu un Maserati
amb música punky.
Reuneix qualitats, ja ho deia el seu avi.
I hauria d'haver-se enfrontat a un gegant,
que a un servidor, el ser rancuniós i maligne
em surt natural, d'una manera molt elemental.
Enuig a les temples.
La bilis protesta.
Me'l quedo mirant.
La seva presència
em repugna a la vista.
Les dents carrisquegen.
Les seves sabates fan set com les meves.
M'assec al costat.
De biaix, l'observo.
Prenc bicarbonat.
Sal de frutas Heno.
I així que es podreixi
o desaparegui.
Si no el veig mai més, celebraré l'èxit.
Que un dia jauré a la finestra mirant un cel nevat,
pervers embafat d'ironia, veient el seu cap penjat de l'arbre més alt.
I hauria d'haver-se enfrontat a un gegant,
que a un servidor, el ser rancuniós i maligne
em surt natural, i que sàpiga
que un dia jauré a la finestra mirant un cel nevat,
pervers embafat d'ironia, veient el seu cap penjat de l'arbre més alt.
