A la desbandada
He deixat enrere la ciutat,
la pau amiga i la meva llar.
Salto sense xarxa,
faig un mortal.
El públic que s'ho mira
es tapa amb les mans.
Deixo l'escalforeta del teu cos.
M'endinso al fred del poema incert.
Me'n vaig a la desbandada a probar sort
com un ramat de bèsties sense nord.
Deixa'm dir-te que me'n vaig no sé a on.
Marges, camins i dreceres ara són meus.
Tinc el meu destí sota els meus peus.
Puc tirar endavant o jeure aquí al pas.
Només vull retrobar-te per tornar a començar.
